0. Idees principals del
tema
Els àrabs van iniciar un procés d’expansió al segle
VII.
- La debilitat dels visigots va permetre que es produís
la dominació musulmana de la península Ibèrica l’any 711.
- El territori conquerit pels musulmans va rebre el nom d’Al-Andalus.
- L’extensió d’aquest territori va anar disminuint al
llarg dels segles per la pressió dels regnes cristians del nord peninsular
fins el 1492.
- La presència musulmana durant vuit segles ha exercit
una influència important en la nostra cultura.
1. Com es va extendre l'islam?
1.0. Idees principals
- Els musulmans van conquerir, en nom de la religió, un
gran imperi que es va estendre des de l’oceà Índic fins a l’oceà Atlàntic.
- A principis del segle VIII la Península va ser
conquerida gairebé en la seva totalitat i es va anomenar Al-Andalus.
1.1. L'expansió de
l'islam (622-846)
- L’any 632 la major part de la península Aràbiga havia
adoptat l’islam i els creients es van organitzar sota un cap religiós i
polític, el califa.
- Els musulmans van iniciar una expansió militar al
segle VII que es va allargar fins al segle IX.
- Al segle VII van conquerir Síria i
Egipte.
- Al segle VIII van arribar a l’Indo i
van assetjar Constantinoble. Van dominar el nord d’Àfrica i van conquerir
part de la península Ibèrica. La derrota a la batalla de Poitiers (732)
va frenar la seva expansió per Europa.
- Al segle IX es van expandir cap al sud
d’Egipte i van fer incursions al sud i al centre d’Itàlia.
1.2. L'organització del califat
Al llarg de l’edat
mitjana, el govern i l’organització de l’Imperi islàmic van passar per
diferents etapes:
- Califat ortodox (632-661).
- Els quatre primers califes van ser
escollits entre familiars pròxims al profeta. Divisió entre la comunitat
musulmana: xiïtes i sunnites.
- Els xiïtes defensaven que el califa
havia de ser un descendent directe de Mahoma.
- Els sunnites, que es basen en l’Alcorà i en
els textos del profeta (Sunna), pensaven que havia de ser escollit entre
els millors creients.
- Dinastia omeia (661-750).
- Procedien de Síria.
- Va instal·lar la capital a Damasc.
- Va protagonitzar una gran expansió, en la qual, entre
altres territoris, va conquerir la península Ibèrica.
- Dinastia abbàssida (750-1258).
- Va derrotar als omeies.
- Va traslladar la capital a Bagdad.
- Algunes províncies (Al-Andalus, Egipte i Marroc) es van
separar i es van declarar políticament independents de Bagdad.
1.3. L'esplendor
econòmica i cultural
- L’àrab es va convertir en la llengua oficial de
l’imperi.
- Els avantatges econòmics i socials van afavorir la
islamització de la majoria de la població.
- L’imperi es va omplir de noves ciutats,centres
religiosos, polítics, econòmics i culturals.
- A les ciutats es van crear escoles, biblioteques i
centres de traductors.
2. La conquesta d'Al-Andalus (711-929)
2.1. La feblesa de la monarquia
visigoda
- L’empobriment general de l’economia havia
provocat el descontentament de la població.
- El desprestigi de la monarquia i
les rivalitats per accedir al tron havien provocat enfrontaments entre la
noblesa.
- La intervenció de les tropes del governador musulmà de
Tunísia a favor d’Àkhila en la seva disputa amb Roderic per
l’accés al tron.
2.2. La conquesta
militar
- L’any 711, els visigots van ser derrotats a la batalla
de Guadalete per l’exèrcit musulmà.
- Els exèrcits musulmans van ocupar tot el sud de la
Península i van prendre Toledo.
- L’avanç militar va ser ràpid davant la poca
resistència. L’any 718, els invasors controlaven gairebé tota la
Península.
- Una petita part de la població hispanovisigoda es va
refugiar a les muntanyes cantàbriques.
2.3. La integració
d’Al-Andalus a l’Imperi islàmic
- Els nous governants musulmans van establir uns pactes
de submissió amb els nobles gots.
- La majoria dels hispanovisigots es van convertir a
l’islam (muladís)
- La població que es va mantenir cristiana fou anomenada mossàrab.
- Molts mossàrabs van emigrar cap a les
zones no ocupades del nord peninsular.
2.4. Al-Andalus, com es
va desvincular de l’Imperi islàmic
- Idees claus:
- La presència islàmica a la Península va durar gairebé
800 anys.
- El territori controlat i la manera de governar va
canviar al llarg de tots aquests segles.
- Factors que van provocar aquesta evolució:
- Disminució del territori d’Al-Andalus com a
conseqüència de les campanyes militars dels regnes cristians.
- Rivalitats i enfrontaments entre els diferents grups de
poder dins de l’Imperi islàmic i d’Al-Andalus.
- L'emirat dependent (718-756)
- Un cop acabada la conquesta militar, Al-Andalus es va
convertir en una província o emirat que
depenia del Califat Omeia de Damasc.
- La capital es va establir a Còrdova i es va anomenar un
valí per governar l’emirat.
- L'emirat independent (756-929)
- L’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman va
fugir de Damasc i es va establir a Al-Andalus.
- Abderraman va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad,
es va proclamar emir independent i fa formar l’Emirat Omeia de Còrdova.
- Es va trencar la unitat política de l’Imperi islàmic.
- L’Estat d’Al-Andalus es va mantenir sota l’autoritat
religiosa del califa de Bagdad.
3. L'evolució d'Al-Andalus (929-1492)
3.1. El califat de
Còrdova (929-1031)
- L’any 929 l’emir Abderraman III es va independitzar de
l’autoritat religiosa de Bagdad i va fundar el Califat de Còrdova.
- El Califat va ser una època de prosperitat econòmica
gràcies al comerç.
- L’organització girava entorn al califa, que tenia poder
absolut, i a una administració complexa.
- Califa:
jutge suprem, màxima autoritat religiosa, general dels exèrcits.
- Divan (govern): hayib (primer
ministre), visirs (ministres).
3.2. Els regnes de taifes (1031-1248)
- L'any 1031 Al-Andalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
- Invasió dels almoràvits (segle XI).
- Invasió dels almohades (segle XII).
3.3. El regne nassarita de Granada (1248-1492)
- El regne de Granada, governat per la dinastia nassarita, sobreviu a les conquestes cristianes del segle XIII.
- La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa.
- Els sultans del regne de granada pagaven elevats impostos a Castella per evitar-ne els atacs.
- Va perdurar fins el 1492 quan Boabdil es va rendir als Reis Catòlics.
4. Hammal, un pagès de l'alqueria
4.1. Conreu de terres
- Cultius bàsics:
- Cultius bàsics:
- Cereals (arròs).
- Hortalitzes i verdures (espinac, bledes, carbassa, mongeta tendra, all, ceba, pastanaga...).
- Fruites (meló, síndria, taronja amarga, llimona, figa, magrana, plàtan...).
- Espècies (safrà).
- Canya de sucre...
- Cultius d'ús comercial:
- morera
- cotó
- lli
- medicinals...
4.2. Els sistemes de regatge
- Extracció: pou, sínies, roda hidràulica.
- Conducció: séquies, canals
- Emmagatzematge: basses
5. Les ciutats de Al-Andalus
5.1. Civilització urbana
- Centre de tota activitat:
- Econòmica => tallers, barris gremials, soc (mercat)...
- Cultural => escola, biblioteca, centre de traductors...
- Religiosa => mesquita
- Política => alcàsser o palau senyorial
- Defensiva => alcassaba o recinte fortificat
- Residencial => barris, alfòndec o hostatgeria
- Descripció de la ciutat:
- Medina (centre de la ciutat) envoltada de muralles; carrers irregulars
- Ravals => barris extramurs
5.2. Grups socials
- àrabs => minoria governant
- berbers => grup d'extracció humil arribats del nord d'Àfrica
- muladís => hispano-visigots convertits a l'islam; són majoria
- població no musulmana => mossàrabs (hispano-visigots cristians) i jueus
6. Cultura i art islàmic
6.1. Cultura
- Factors que van afavorir la difusió i el desenvolupament de les arts i les ciències:
- Llengua comú (àrab)
- Els califes i emirs s'envolten de savis i artistes
- Els musulmans incorporen coneixements d'altres cultures i els perfeccionen
- Avenços tècnics:
- Molins de vent
- Ceràmica vidriada
- Numeració decimal (origen indi), carretó (origen xinès)
- Brúixola (origen xinès)
- Paper (origen xinès) que substitueix al pergamí
- Avenços mèdics:
- Creen instruments de cirugia
- Practiquen la dissecció de cadàvers
- Receptes medicinals
6.2. Art
- Arquitectura:
- Civil => alcàsser o palau senyorial, alcassaba
- Religiosa => mesquita, madrassa
- Característiques de l'arquitectura:
- Abundant decoració interior (caligrafia, vegetal, geomètrica)
- Ús de materials de construcció senzills (maó, fusta, rajola...)
- Gran varietat d'arcs (lobulat, de ferradura...)
- Columnes esbeltes (elements sustentant)
- Ús de voltes i cúpules (cobertura dels edificis)
