Tema 2. L'islam

0. Idees principals del tema

Els àrabs van iniciar un procés d’expansió al segle VII.

• La debilitat dels visigots va permetre que es produís la dominació musulmana de la península Ibèrica l’any 711.
• El territori conquerit pels musulmans va rebre el nom d’Al-Andalus.
• L’extensió d’aquest territori va anar disminuint al llarg dels segles per la pressió dels regnes cristians del nord peninsular fins el 1492.
• La presència musulmana durant vuit segles ha exercit una influència important en la nostra cultura.

1. Com es va extendre l'islam?

1.0. Idees principals

• Els musulmans van conquerir, en nom de la religió, un gran imperi que es va estendre des de l’oceà Índic fins a l’oceà Atlàntic.
• A principis del segle VIII la Península va ser conquerida gairebé en la seva totalitat i es va anomenar Al-Andalus.

1.1. L'expansió de l'islam (622-846)

• L’any 632 la major part de la península Aràbiga havia adoptat l’islam i els creients es van organitzar sota un cap religiós i polític, el califa.
• Els musulmans van iniciar una expansió militar al segle VII que es va allargar fins al segle IX.
• Al segle VII van conquerir Síria i Egipte.
• Al segle VIII van arribar a l’Indo i van assetjar Constantinoble. Van dominar el nord d’Àfrica i van conquerir part de la península Ibèrica. La derrota a la batalla de Poitiers (732) va frenar la seva expansió per Europa.
• Al segle IX es van expandir cap al sud d’Egipte i van fer incursions al sud i al centre d’Itàlia.

1.2. L'organització del califat

Al llarg de l’edat mitjana, el govern i l’organització de l’Imperi islàmic van passar per diferents etapes:

- Califat ortodox (632-661).

• Els quatre primers califes van ser escollits entre familiars pròxims al profeta. Divisió entre la comunitat musulmana: xiïtes i sunnites.
• Els xiïtes defensaven que el califa havia de ser un descendent directe de Mahoma.
• Els sunnites, que es basen en l’Alcorà i en els textos del profeta (Sunna), pensaven que havia de ser escollit entre els millors creients.

- Dinastia omeia (661-750).

• Procedien de Síria.
• Va instal·lar la capital a Damasc.
• Va protagonitzar una gran expansió, en la qual, entre altres territoris, va conquerir la península Ibèrica.

- Dinastia abbàssida (750-1258).

• Va derrotar als omeies.
• Va traslladar la capital a Bagdad.
• Algunes províncies (Al-Andalus, Egipte i Marroc) es van separar i es van declarar políticament independents de Bagdad.

1.3. L'esplendor econòmica i cultural

• L’àrab es va convertir en la llengua oficial de l’imperi.
• Els avantatges econòmics i socials van afavorir la islamització de la majoria de la població.
• L’imperi es va omplir de noves ciutats,centres religiosos, polítics, econòmics i culturals.
• A les ciutats es van crear escoles, biblioteques i centres de traductors.

2. La conquesta d'Al-Andalus (711-929)

2.1. La feblesa de la monarquia visigoda

• L’empobriment general de l’economia havia provocat el descontentament de la població.
• El desprestigi de la monarquia i les rivalitats per accedir al tron havien provocat enfrontaments entre la noblesa.
• La intervenció de les tropes del governador musulmà de Tunísia a favor d’Àkhila en la seva disputa amb Roderic per l’accés al tron.

2.2. La conquesta militar

• L’any 711, els visigots van ser derrotats a la batalla de Guadalete per l’exèrcit musulmà.
• Els exèrcits musulmans van ocupar tot el sud de la Península i van prendre Toledo.
• L’avanç militar va ser ràpid davant la poca resistència. L’any 718, els invasors controlaven gairebé tota la Península.
• Una petita part de la població hispanovisigoda es va refugiar a les muntanyes cantàbriques.

2.3. La integració d’Al-Andalus a l’Imperi islàmic

• Els nous governants musulmans van establir uns pactes de submissió amb els nobles gots.
• La majoria dels hispanovisigots es van convertir a l’islam (muladís)
• La població que es va mantenir cristiana fou anomenada mossàrab.
• Molts mossàrabs van emigrar cap a les zones no ocupades del nord peninsular.

2.4. Al-Andalus, com es va desvincular de l’Imperi islàmic

- Idees claus:

• La presència islàmica a la Península va durar gairebé 800 anys.
• El territori controlat i la manera de governar va canviar al llarg de tots aquests segles.

- Factors que van provocar aquesta evolució:

• Disminució del territori d’Al-Andalus com a conseqüència de les campanyes militars dels regnes cristians.
• Rivalitats i enfrontaments entre els diferents grups de poder dins de l’Imperi islàmic i d’Al-Andalus.

- L'emirat dependent (718-756)

• Un cop acabada la conquesta militar, Al-Andalus es va convertir en una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc.
• La capital es va establir a Còrdova i es va anomenar un valí per governar l’emirat.

- L'emirat independent (756-929)

• L’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman va fugir de Damasc i es va establir a Al-Andalus.
• Abderraman va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent i fa formar l’Emirat Omeia de Còrdova.
• Es va trencar la unitat política de l’Imperi islàmic.
• L’Estat d’Al-Andalus es va mantenir sota l’autoritat religiosa del califa de Bagdad.

3. L'evolució d'Al-Andalus (929-1492)

3.1. El califat de Còrdova (929-1031)

• L’any 929 l’emir Abderraman III es va independitzar de l’autoritat religiosa de Bagdad i va fundar el Califat de Còrdova.
• El Califat va ser una època de prosperitat econòmica gràcies al comerç.
• L’organització girava entorn al califa, que tenia poder absolut, i a una administració complexa.
• Califa: jutge suprem, màxima autoritat religiosa, general dels exèrcits.
• Divan (govern): hayib (primer ministre), visirs (ministres).

3.2. Els regnes de taifes (1031-1248)

• L'any 1031 Al-Andalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes.
• Invasió dels almoràvits (segle XI).
• Invasió dels almohades (segle XII).

3.3. El regne nassarita de Granada (1248-1492)

• El regne de Granada, governat per la dinastia nassarita, sobreviu a les conquestes cristianes del segle XIII.
• La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa.
• Els sultans del regne de granada pagaven elevats impostos a Castella per evitar-ne els atacs.
• Va perdurar fins el 1492 quan Boabdil es va rendir als Reis Catòlics.

4. Hammal, un pagès de l'alqueria

4.1. Conreu de terres

- Cultius bàsics:

• Cereals (arròs). 
• Hortalitzes i verdures (espinac, bledes, carbassa, mongeta tendra, all, ceba, pastanaga...). 
• Fruites (meló, síndria, taronja amarga, llimona, figa, magrana, plàtan...).
• Espècies (safrà). 
• Canya de sucre...

- Cultius d'ús comercial:

• morera
• cotó
• lli
• medicinals...

4.2. Els sistemes de regatge

• Extracció: pou, sínies, roda hidràulica.
• Conducció: séquies, canals
• Emmagatzematge: basses

5. Les ciutats de Al-Andalus

5.1. Civilització urbana

- Centre de tota activitat:

• Econòmica => tallers, barris gremials, soc (mercat)...
• Cultural => escola, biblioteca, centre de traductors...
• Religiosa => mesquita
• Política => alcàsser o palau senyorial
• Defensiva => alcassaba o recinte fortificat
• Residencial => barris, alfòndec o hostatgeria

- Descripció de la ciutat:

• Medina (centre de la ciutat) envoltada de muralles; carrers irregulars
• Ravals => barris extramurs

5.2. Grups socials

• àrabs => minoria governant
• berbers => grup d'extracció humil arribats del nord d'Àfrica
• muladís => hispano-visigots convertits a l'islam; són majoria
• població no musulmana => mossàrabs (hispano-visigots cristians) i jueus

6. Cultura i art islàmic

6.1. Cultura

- Factors que van afavorir la difusió i el desenvolupament de les arts i les ciències:

• Llengua comú (àrab)
• Els califes i emirs s'envolten de savis i artistes
• Els musulmans incorporen coneixements d'altres cultures i els perfeccionen

- Avenços tècnics:

• Molins de vent
• Ceràmica vidriada
• Numeració decimal (origen indi), carretó (origen xinès)
• Brúixola (origen xinès)
• Paper (origen xinès) que substitueix al pergamí

- Avenços mèdics:

• Creen instruments de cirugia
• Practiquen la dissecció de cadàvers
• Receptes medicinals

6.2. Art

- Arquitectura:

• Civil => alcàsser o palau senyorial, alcassaba
• Religiosa => mesquita, madrassa

- Característiques de l'arquitectura:

• Abundant decoració interior (caligrafia, vegetal, geomètrica)
• Ús de materials de construcció senzills (maó, fusta, rajola...)
• Gran varietat d'arcs (lobulat, de ferradura...)
• Columnes esbeltes (elements sustentant)
• Ús de voltes i cúpules (cobertura dels edificis)