1. L'organització de les societats
- La diversitat lingüística
- Un element fonamental en la diversitat cultural és la diversitat lingüística.
- Al món es parlen més de 6.000 llengües.
- Llengües oficials => són les reconegudes pels Estats i guadeixen de protecció i difusió.
- Llengües no oficials => moltes són minoritàries i algunes estan en perill de desaparició.
2. L'evolució de la societat humana
2.1. Les societats tradicionals o preindustrials
2.2. Les societats modernes o industrials
2.3. Les societats postmodernes o postindustrials
- Activitats agrícoles i ramaderes
- Producció orientada a la supervivència
- Activitats manufactureres de tipus artesanal
- Forma de poder autoritària
- Codis religiosos i morals estrictes
- Comunicació molt limitada
2.2. Les societats modernes o industrials
- Activitat industrial guanya importància
- Creixement de les zones urbanes
- La burgesia és la classe predominant
- Gestió política determinada per les lleis i la democràcia
2.3. Les societats postmodernes o postindustrials
- Societat plenament urbana
- Economia basada en el sector dels serveis
- Nous motores econòmics => informació, coneixement, creativitat
- Gran augment i difusió de les tecnologies de la informació i de la comunicació => globalització
3. La diversitat de les societats europea i espanyola
3.1. Societat europea
- Són democràtiques.
- Població activa: indústria i sector serveis; taxa d'atur elevada.
- Societat urbana i dinàmica.
- Taxa de natalitat més baixa del planeta + esperança de vida de les més altes del món = població envellida.
- Diversitat cultural i ètnica = multiculturalitat
3.2. Societat espanyola
- Desploblament rural => població urbana.
- Família => nuclear i monoparental. Disminueix la família extensa tradicional.
- Societat multiètnica i plurilingüe.
- Hi ha aproximadament uns 4,5 milions d'estrangers.
3.3. Europa: un continent amb un desenvolupament alt
- L'Índex de Desenvolupament Humà (0-1) és un indicador per conèixer el benestar d'un país. Reflecteix el nivell de salut, renda i educació d'un país.
- Salut => es mesura l'esperança de vida.
- Renda => es mesura el PIB
- Educació => es mesura la taxa d'alfabetització
4. Les migracions avui
4.0. El saldo migratori
- El saldo migratori és el resultat de restar el nombre d’immigrants del nombre d’emigrants, i pot ser negatiu o positiu.
- Saldo migratori = immigració - emigració
4.1. Moviments migratoris al món
- Hi ha 230 milions d’emigrants internacionals al món (3% població mundial).
- D’ençà de l’última crisi econòmica, els fluxos migratoris cap als països més desenvolupats ha baixat un 10%.
- La direcció dels fluxos la determina la proximitat geogràfica o factors històrics (vinculació de les antigues colònies amb les seves metròpolis).
- Econòmiques: falta de feina, millora salarials...
- Socials: polítiques, bèl·liques, discriminació ètnica, persecucions religioses...
- Naturals: sequeres, terratrèmols, inundacions, huracans, tsunamis...
4.3. Europa i les migracions
- Els fluxos migratoris entre països europeus han augmentat.
- Europa també acull molta immigració que ve d’altres continents.
- L’onada de refugiats continuarà sent important.
4.4. a) Efectes positius de les migracions
- País d'origen:
- Font d’ingressos que envien els emigrants.
- Menor pressió sobre la població, els recursos i els serveis socials.
- País d'acollida:
- Arribada de mà d’obra.
- Els nous treballadors contribueixen amb els impostos i el consum.
- La natalitat del país augmenta.
- Una societat multiètnica augmenta la tolerància i el respecte cap a altres cultures.
4.4. b) Efectes negatius de les migracions
- País d'origen:
- Pèrdua de la força de treball jove.
- Disminució de la població activa i augment de la taxa de dependència.
- País d'acollida:
- Augmenta la pressió sobre els recursos i serveis socials.
- Es poden crear àrees ètniques segregades en determinades zones o barris.
- Augment de la xenofòbia.
5. Espanya, país d'emigrants, país d'immigrants
5.1. L'emigració exterior dels espanyols
- Origen: descobriment d’Amèrica i desplaçament a les colònies.
- Emigració massiva a Amèrica: segona meitat del segle XIX.
- Emigració cap als països rics d’Europa: segona meitat del segle XX fins la crisi econòmica de 1975.
- En els últims anys Espanya ha començat a ser una generadora d’emigrants.
5.2. Emigracions interiors dels espanyols
- A finals del segle XIX, Catalunya i el País Basc (zones industrialitzades) van rebre homes i dones procedents de les zones rurals del país.
- Importants fluxos migratoris des de les zones rurals cap a les ciutats dins de cada província.
- El creixement econòmic d’Espanya va convertir el país en receptor d’immigrants a finals dels segle XX.
- La crisi econòmica del 2008 està produint una reducció progressiva d’immigrants.
6. Les migracions i la societat a Catalunya
6.1. L'emigració exterior catalana
- Principals fluxos migratoris cap a l’exterior:
6.2. La immigració a Catalunya
- Immigració interior:
- Immigració estrangera:
6.3. La societat catalana
6.1. L'emigració exterior catalana
- Principals fluxos migratoris cap a l’exterior:
- Indians cap a Amèrica durant el segle XIX i primers anys del segle XX.
- Exiliats de la Guerra Civil (1939) cap a Amèrica llatina i Europa.
6.2. La immigració a Catalunya
- Immigració interior:
- Quan?: anys 50-70.
- On van anar?: Barcelonès i Baix Llobregat
- Immigració estrangera:
- Quan?: 1990-2007
- Procedència: Europa, Àfrica, Amèrica llatina, Àsia
6.3. La societat catalana
- Societat postindustrial amb problemes d’atur.
- Població urbana.
- Envelliment progressiu de la població.
- Disminució del nombre de fills.
- Canvi en l’estructura de les llars.
- Ús de les TIC.
- Nivell de benestar alt.
7. Qui emigra fora d'Espanya?
7.1. Quants espanyols emigren a l'estranger?
A partir del 2011, Espanya s’ha convertit en un dels països europeus amb una taxa d’emigració més alta, gairebé un 1%.
- Motius:
7.1. Quants espanyols emigren a l'estranger?
A partir del 2011, Espanya s’ha convertit en un dels països europeus amb una taxa d’emigració més alta, gairebé un 1%.
- Motius:
- Falta d’ocupació.
- Millorar la formació i potenciar la carrera professional.
7.2. La majoria són homes o dones, joves o grans?
- Sexe: 52% homes, 48% dones.
- Edat: 25-44 anys, 5-9 anys.
7.3. El talent se'n va a l'estranger.
- Espanya tindrà un saldo migratori negatiu durant anys (font: INE).
- Més d’un 80% dels joves espanyols residents a l’estranger són titulats universitaris.
7.4. On fixen la seva nova residència a l'estranger?
Principals països receptors d’emigrants que surten d’Espanya: Regne Unit, França, Equador, Alemanya.
- En el cas dels espanyols que emigren a Europa, són nascuts a Espanya i volen estar-se al país de destinació més de cinc anys.
- En el cas de l’emigració a Amèrica, es tracta d’emigrants que tornen al seu país d’origen (per exemple, els equatorians).
Resum del tema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada