Pàgines

Tema 4. Orígens i expansió territorial de Catalunya


0. Introducció
  • Després d'expulsar-ne els sarraïns, a una bona part de les terres de l'actual Catalunya s'hi van crear uns comtats que depenien del regne franc.
  • Entre els segles IX i X, aquests comtats es van declarar independents (Catalunya Vella) i la societat es va feudalitzar. Al llarg dels segles següents, els comtes van fer fora els musulmans de la resta del territori català i van repoblar-lo (Catalunya Nova).
  • Al segle XII, la unió amb Aragó va crear una nova monarquia, la Corona d'Aragó, que regia tots dos territoris.
  • Els reis catalanoaragonesos van engrandir els dominis conquerint Mallorca i València i expandint-se pel Mediterrani conquerint Sardenya, Sicília i Nàpols.


1. Quin va ser l'origen de Catalunya?

1.1. La Marca Hispànica. Els primers comtats
  • En les terres conquerides al sud dels Pirineus, els reis francs van crear una franja defensiva, que va rebre el nom de Marca Hispànica.
  • La Marca va ser dividida en comtats. Al capdavant de cada comtat hi havia un comte, que era nomenat i destituït pels monarques francs, a qui jurava fidelitat i vassallatge.


1.2. Els comtats es fan hereditaris
  • Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Girona, Urgell i la Cerdanya, va deixar en herència tots els seus territoris als seus fill l'any 897.
  • Els descendents de Guifré van continuar vinculats al regne carolingi, però van aconseguir que els reis francs els augmentessin les atribucions.

1.3. La independència dels comtats catalans
  • L'any 985 Almansor va saquejar i destruir la ciutat de Barcelona. El comte Borrell II va demanant ajut al monarca franc el qual li va negar l'auxili.
  • Aleshores Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se'n va considerar independent l'any 988.
  • Veure vídeos de la sèrie Comtes.


2. Feudalització i expansió dels comtats catalans

2.1. El procés de feudalització
  • La Catalunya Vella estava integrada per pagesos lliures que conreaven petites parcel·les de terra. Els comtes havien nomenat nobles perquè controlessin el territori.
  • Al principi del segle XI es va produir la revolta feudal, una sèrie d'enfrontaments entre la noblesa, la qual va provocar l'afebliment del poder dels comtes i la feudalització del territori i la generalització de la servitud.

2.2. L'hegemonia del comtat de Barcelona
  • A la darreria del segle XI, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076) va restablir l'autoritat comtal.
  • El comte de Barcelona va consolidar la seva hegemonia sobre els altres comtes, va exercir un control de la frontera amb Al-Andalus que li permetia el cobrament de paries.

2.3. L'expansió del territori (segles XI-XII)
  • La conquesta de les taifes => Els comtes de Barcelona i d'Urgell van passar a l'ofensiva aprofitant la feblesa militar dels andalusins després de la caiguda del Califat (1031).
  • El domini d'Occitània => Els diners de les paries i l'impuls econòmic del segle XI van permetre l'expansió al nord dels Pirineus.


3. Com es va formar la Corona d'Aragó?

3.1. Aragó, de Comtat a regne
  • Al es valls d'Hecho, Ansó i Canfranc es van crear tres comtats independents del regne franc: el d'Aragó, el de Sobrarb i el de Ribagorça.
  • La unió dels tres comtats durant el segle XI va donar lloc al regne d'Aragó.

3.2. Unió del regne d'Aragó i els comtats catalans
  • L'any 1137 el rei Ramir II va concertar el casament de la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El matrimoni es va celebrar l'any 1150.
  • El seu fill Alfons el Cast (1162-1196) va ser el primer que va ostentar el títol de rei d'Aragó i comte de Barcelona i va governar tots dos territoris.


3.3. Una monarquia confederal
  • La Corona d'Aragó es va organitzar com una confederació que englobava diferents territoris (Catalunya i regnes d'Aragó, València i Mallorca).
  • La monarquia era l'única institució comuna de tots els regnes, perquè cada territori va mantenir la diferenciació territorial, les lleis i institucions i també la llengua pròpia.



4. Conquesta i repoblació de la Catalunya Nova

4.1. La conquesta de nous territoris
  • El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l'actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa i Lleida.
  • El nous territoris conquerits a Al-Andalus pel comtat de Barcelona van anomenar-se Catalunya Nova.
  • El seu fill, Alfons el Cast, va consolidar els dominis de la Corona al nord dels Pirineus.

4.2. La pèrdua d'Occitània
  • El rei de França va intervenir militarment en la croada contra els càtars per recuperar els territoris occitans que havia perdut.
  • Pere el Catòlic va anar a Occitània a lluitar al costat dels seus vassalls, però va ser derrotat pels francesos a la batalla de Muret (1213) i hi va morir.
  • El seu fill Jaume I el Conqueridor va signar el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renunciava als seus drets a Occitània.

4.3. Les noves formes de repoblament
  • El repartiment de les terres de la Catalunya Nova es va fer entre les famílies nobiliàries i el sordes militars que havien participat en la conquesta.
  • Aquests nobles van organitzar el repoblament amb pagesos, la majoria procedents d'altres indrets de Catalunya.
  • Per atreure nous pobladors  a les ciutats, es van atorgar cartes de poblament que asseguraven als seus habitants que estarien lliures de servituds senyorials.



5. L'expansió militar del segle XIII

5.1. Els motius de l'expansió

  • La Corona d'Aragó va orientar la seva expansió cap al sud de la Península i el Mediterrani.
  • Aquesta nova expansió va estar afavorida per: 
  • (a) La decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212)
  •  (b) Els interessos de la burgesia catalana (volia expandir el comerç al Mediterrani) i de la noblesa aragonesa (volia adquirir noves terres).

5.2. La conquesta de Mallorca
  • El primer objectiu va ser les illes Balears, perquè eren un regne ric, un centre de comunicacions i u refugi de pirates.
  • El rei Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca (1229) i Eivissa (1235). Menorca va ser conquerida en temps d'Alfons el Benigne (1287), nét de Jaume I.
  • Les terres van ser repartides entre els organitzadors de l'ocupació (nobles, Església, Burgesos...) i van ser repoblades amb catalans, sobretot empordanesos.

5.3. La conquesta del regne de València
  • La conquesta la van començar nobles aragonesos i ordes religiosos militars. A partir de 1236 hi va intervenir el rei Jaume I.
  • Al segle XIV, Jaume II va ocupar les terres d'Alacant, Elx i Oriola.
  • La repoblació es va fer de manera similar a com s'havia fet a la Catalunya Nova. 
  • La majoria dels musulmans (mudèjars) van quedar-se al país i es convertiren en vassalls dels nous senyors que es van repartir les terres.

5.4. L'expansió mediterrània
  • Els successors de Jaume I van començar una expansió militar i comercial pel Mediterrani amb el suport dels mercaders catalans, valencians i mallorquins, que van proporcionar naus i diners al rei.
  • Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283).
  • Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya (1323-1329).
  • Els almogàvers, dirigits per Roger de Flor, van ocupar els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • El rei Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols (1435-1442).



RESUM del tema

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada