1. Organització de la societat medieval
1.1. Període d'inseguretat.
- Entre el segle IX i el segle X, una sèrie d'invasions (normands, musulmans, hongaresos) van devastar tota l'Europa occidental.
- Els monarques van necessitar el suport dels nobles per poder fer front a aquesta situació. Per això van establir un sistema de relacions personals (vassallatge).
1.2. El vassallatge, base del feudalisme.
El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia en una doble cerimònia:
- Homenatge. El vassall prometia fidelitat, consell i ajuda militar al rei.
- Investidura. El rei entregava un feu al vassall perquè el governés i l'explotés econòmicament.
1.3. La societat estamental.
- Els estaments privilegiats els constituïen la noblesa i el clergat, que eren una minoria de la població: tenien la majoria de la terra, no treballaven i no pagaven impostos.
- Els estaments no privilegiats eren la majoria de la població (pagesos i artesans). Mantenien als altres estaments, no tenien drets i havien de pagar impostos al rei i als seus senyors.
2. La monarquia feudal
2.1. El caràcter sagrat i patrimonial
- El rei se situava al capdamunt de tot de la societat. Es considerava que el rei estava escollit per Déu (caràcter sagrat).
- En la cerimonia de coronació l'Església confirmava l'elecció del rei.
- El territori del regne es podia engrandir mitjançant el matrimoni o reduir quan es dividia entre els hereus.
2.2. Els poders del rei
- El monarca compartia el govern amb la gran noblesa i les autoritats religioses.
- El rei tenia atribucions exclusives com dirigir les campanyes militars, recaptar impostos i ser el jutge suprem en alguns plets.
- Molts reis no disposaven de residència fixa i es traslladaven a algunes ciutats o castells del regne.
3. Els privilegiats: la noblesa
- La noblesa era un estament privilegiat i tenia per missió protegir militarment la societat.
- Estava integrada per ducs, marquesos, comtes i barons, i el seu poder i influència depenia de les terres que posseïa i dels vassalls que li havien jurat fidelitat.
- Molts nobles tenien feus dels quals obtenien rendes, que els permetien viure en castells, tenir cavalls i pagar-se l'armament.
- El castell simbolitzava el poder militar dels nobles i el domini que exercien sobre el feu i els seus habitants.
4. Les activitats del cavaller
- La guerra => Les guerres proporcionaven al guanyador terres i riqueses que augmentaven el poder dels nobles.
- Els torneigs i les justes => Els torneigs eren enfrontaments amb armes autèntiques entre grups de cavallers. Les justes consistien en un combat entre dos cavallers.
- L'amor cortès => L'amor cortès era la forma de festeig noble, sincera, idealitzada i cavalleresca cantada a les poesies dels trobadors.
5. Els privilegiats: el clergat
5.1. L'església regulava la vida social
- L'església era l'edifici més important de qualsevol poblat o ciutat.
- L'església regulava la vida de les persones => cerimònies que marcaven els grans esdeveniments de la vida i les festivitats.
- Els cristians havien de complir les seves obligacions religioses => resar, anar a missa el diumenge, fer dejú per la Quaresma, confessar-se un cop l'any, practicar la caritat...
5.2. Una institució rica i influent
- L'Església era propietària de gran part de les terres i de molts edificis que li proporcionaven nombroses rendes i beneficis.
- En els seus senyorius obtenia les rendes feudals, cobrava el delme a tots els pagesos i rebia donacions dels feligresos.
- L'església també feia una tasca social important => assistència als pobres, cura dels malalts, ensenyament a les escoles dels monestirs i dels bisbats.
5.3. L'organització de l'Església
- Segons la destinació i la dedicació, el clergat es dividia en => clergat secular i clergat regular.
- No tots els clergues gaudien del mateix nivell de vida => alt clergat i baix clergat.
6. El feu: senyors i pagesos
- Les terres que dominava un senyor constituïen el senyoriu territorial. Per explotar-les cedia parcel·les a pagesos que les conreaven a canvi del pagament d'unes rendes senyorials.
- Obligacions dels pagesos => prestacions personals, cens, primícies, drets de monopoli...
- Els drets jurisdiccionals permetien al senyor implantar ordres, jutjar els pagesos del seu feu i dictar sentències.
6.2. Els pagesos treballen la terra
- Els pagesos lliures eren propietaris de la seva terra (alous) i no estaven subjectes a cap senyor.
- Els serfs treballaven la terra d'un senyor i no tenien llibertat personal.
- Tots vivien en petits poblats o en granges aïllades.
7. La vida dels pagesos
7.1. Les feines del camp
- Els pagesos treballaven de sol a sol, i la majoria vivien de manera molt pobre.
- Per no esgotar el sòl, es practicava la rotació, primer biennal i més endavant triennal.
- Conreaven principalment cereals per fer pa. També plantaven llegums, vinyes i oliveres. Als horts hi abundaven les hortalisses i les arbres fruiters.
7.2. Produir per al consum diari
- Els pagesos practicaven una agricultura de subsistència, destinada a l'autoconsum.
- Els intercanvis eren escassos i les famílies elaboraven els productes que necessitaven.
- La seva alimentació era escassa i poc variada.
- A la mala alimentació s'hi afegia la falta d'higiene i l'exposició a les inclemències del temps.
Per aprofundir:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada