Ciències socials per a estudiants d'educació secundària: Tema 7. Catalunya a l'edat mitjana: evolució política i econòmica

0. Introducció

La monarquia de la Corona d’Aragó es regia per unes institucions (Consells, Corts i Generalitat) que assessoraven el rei i en limitaven el poder.
El monarca va acordar amb els grups socials privilegiats (noblesa, clergat i patriciat urbà) un repartiment del poder que era conegut amb el nom de pactisme.
Al llarg del segle XIII es va produir un important creixement demogràfic i una gran expansió econòmica basada en el comerç mediterrani, que va impulsar l’artesania i les manufactures.
Però a la darreria del segle XIV va començar una greu crisi econòmica que provocà conflictes socials i polítics i coincidí amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.

1. Com es governava la Corona d’Aragó?

1.0. Idees claus

La Corona d’Aragó era una confederació d’estats amb institucions, lleis, costums i llengües pròpies.
La Corona d’Aragó estava constituïda pels comtats catalans i les regnes d’Aragó, València i Mallorca.
El rei havia de respectar les lleis i costums de cada territori i elaborava les lleis conjuntament amb els estaments de les corts: el pactisme.

1.1. Les institucions de govern

La Cort Reial: (a) Formada pels familiars i funcionaris que envolten el monarca. (b) Era itinerant i viatjava d’un regne a l’altre, perquè el rei es desplaçava a altres regnes.
Les Corts: (a) Reunions dels representants dels tres estaments (noblesa, clero i burgesia). (b) Era una limitació del poder reial.
Diputació del General o Generalitat: (a) Era una delegació permanent de les corts. (b) Seu a Barcelona. (c) Atribucions: recaptar impostos, mantenir l’exèrcit i flota i vigilar l’acompliment de les lleis.

1.2. El govern municipal

A partir del segle XIII, el govern municipal va passar a mans d’uns representants triats pels habitants de les ciutats.
Barcelona: Govern format per 5 consellers i una assemblea de cent ciutadans (Consell de Cent).
Lleida: Consell de la Paeria.
Els càrrecs de consellers i diputats eren per a la burgesia més rica (oligarquia municipal).

1.3. El funcionament de les corts medieval

Les corts eren les reunions del rei amb els principals estaments de la societat: noblesa, clergat i burgesia.
El poder del rei era limitat per les Corts, ja que el monarca havia de pactar-hi les concessions de diners.
La Generalitat es va crear al segle XIV com una delegació permanent de les Corts a Barcelona.

2. Les activitats econòmiques i la societat

2.1. La producció agrícola

Important expansió de l’agricultura a partir del segle XIII gràcies a: (a) Ampliació de la superfície conreada. (b) Millora dels sistemes de regadiu. (c) Introducció de millores tècniques.
Productes més conreats: blat, olivera, vinya, arròs, llegums i fruites.
Productes d’exportació: vi, safrà, oli i fruits secs.

2.2. L'activitat artesanal i manufacturera

A les ciutats, els diversos oficis estaven organitzats en gremis que s’agrupaven per carrers.
Hi havia oficis destinats a cobrir les necessitats de la vida diària d ela població (ex: fusters...).
Hi havia productes destinats a l’exportació.

2.3. L'activitat comercial

El comerç era l’activitat econòmica més important de la Catalunya medieval.
Es van establir rutes comercials amb Itàlia, els regnes musulmans del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.
Els catalans importaven espècies, seda i perfums i exportaven teixits, armes de ferro, corall, oli i esclaus.

2.4. La societat catalana

La societat catalana dels segles XIII i XIV era feudal: estava formada per grups privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats eren la noblesa i el clergat, que tenien les terres i només constituïen l’1,5% de la població.
Formaven part dels grups no privilegiats els pagesos (90% de la població), els burgesos i els obrers.
La població marginal estava formada pels esclaus, els mudèjars i els jueus.

4. Per què Catalunya va entrar en crisi a la baixa edat mitjana?

4.1. Fam, pesta i guerra

A mitjans del segle XIV un seguit de males collites, fams i pestes van estroncar la prosperitat de Catalunya.
Lo mal any primer (1333) es considera l’inici d’aquest període de crisi demogràfica, econòmica i social.
La Pesta, portada pels vaixells comercials del Mediterrani, va matar un terç de la població catalana.

4.2. Els problemes agraris

Elevada mortaldat + emigració dels pagesos cap a les ciutats = despoblament rural.
Desploblament rural => disminueix la producció => s'encareix els productes agrícoles.
Conseqüències: minven els ingresos dels senyors.
Reacció dels senyors: engrandeixen els seus dominis, augmenten els impostos, endureixen les condicions dels pagesos (mals usos).
Mals usos => tensions al camp => revolta dels pagesos.

4.3. La crisi urbana

Disminució del comerç marítim.
Disminució de la producció manufacturera i artesanal.
Les importacions van superar les exportacions.
La monarquia i els municipis van recaptar menys impostos => la hisenda va entrar en dèficit i es va endeutar.

4.4. La crisi política i el canvi de dinastia

La crisi econòmica coincidí amb un conflicte polític => mort Martí l’Humà (1410) i s’acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona.
Per escollir el nou rei, es van reunir representants d’Aragó, València i Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412).
Es va votar la candidatura de Ferran d’Antequera (Trastàmara) que regnava a Castella.
Va tenir el suport de l’Església i dels representants d’Aragó, de València i d’alguns de Catalunya (aquí Jaume d’Urgell tenia més partidaris).
L’arribada dels Trastàmara va significar l’inici d’un enfrontament entre les institucions catalanes (reclamaven mantenir el pactisme) i els monarques (volien reforçar l’autoritat reial).

5. Conflictivitat social i guerra civil

5.1. La revolta dels remences

La crisi econòmica del segle XIV va provocar lluites socials al camp i a la ciutat.
La revolta dels remences (1462) es va produir per acabar amb els mals usos senyorials.
El rei va fer costat als remences perquè estava enfrontat amb les institucions, on manaven els nobles.

5.2. L'enfrontament al Consell de Cent

La Biga i la Busca es van enfrontar per interessos econòmics i pel govern de la ciutat de Barcelona.
La Biga representava el patriciat urbà, controlava el poder municipal i participava en les altres institucions.
La Busca representava els sectors populars de la ciutat de Barcelona.

- Causes:

Tensions entre els pagesos de remença i els senyors.
Enfrontaments a la ciutat entre la Busca i la Biga.
Lluita pel poder entre la monarquia (Joan II) i els grups privilegiats de Catalunya.

- Detonant:

L’oposició de Joan II a que heretés el regne de Navarra Carles de Viana. Joan II empresonà el fill.
L’oligarquia catalana creia que Joan II acabaria amb el pactisme i per això va donar suport a Carles de Viana.
Les corts catalanes van exigir la seva llibertat i va enviar un exèrcit contra el rei.

- El desenllaç:

Va acabar amb la victòria de Joan II (Capitulacions de Pedralbes, 1472), la rendició de les institucions del Principat i el retorn a l’obediència reial.
El problema dels pagesos de remença va quedar sense solució i les revoltes van continuar.