Ciències socials per a estudiants d'educació secundària: Tema 10. Els habitants del planeta

1. La població del planeta

1.0. Introducció a la demografia

És l’estudi de la població mitjançant l’estadística.
Analitza la dinàmica de la població (canvis i factors que els produeixen).
Classifica i observa l’estructura de la població. (per gènere, economia, dinamisme, evolució).

1.1. Quants habitants té el nostre planeta?

El nombre d’habitants el març del 2019 són 7.688 milions.
La seva distribució a l’any 2015 era:

1.2. Factors de distribució de la població sobre el territori

Factors físics (relleu i clima)
Factors històrics
Factors socioeconòmics

1.3. Distribució desigual de la població

Població absoluta: nombre total de persones que ocupen un territori.
Població relativa o densitat de població: població total dividit per l’àrea ocupada.

- Al nostre planeta hi trobem:

Zones molt poblades: gran densitat de població o poc espai del territori.
Zones gairebé despoblades: zones fredes, boscos equatorials o deserts.

1.4. Densitat de població al món

2. Els països i les ciutats més poblades del món

- Els recomptes de la població s’aconsegueixen per:

Censos de població: es fan cada deu anys.
Padrons municipals: es controlen al dia.

3. L’estructura de la població

- L’estructura de la població pot ser:

Demogràfica (biològica): ens informa de com és la població per grups d’edat i sexe.
Econòmica: podem conèixer la població segons el grau d’activitat econòmica.

3.1. L’estructura demogràfica

- La composició demogràfica d’una població analitza:

L’edat. Tres grups => jove (0-14 anys), adulta (15-64 anys) i gent gran (65 anys i més).
El sexe. (a) Població jove: homes > dones. (b) Població adulta: homes = dones. (c) Població de gent gran: homes < dones.

3.2. L’estructura econòmica

En l’estudi de l’estructura econòmica de la població hi figuren:

- El grau d’activitat de la població:

Població activa. Població ocupada, població a l’atur i la que busca la primera feina.
Població inactiva. < 16 anys, estudiants, jubilats, discapacitades per treballar, activitat no productiva

- Els sectors econòmics d’ocupació:

Sector primari (extractiu).
Sector secundari (transformació).
Sector terciari (serveis).
Sector terciari alt o quaternari (coneixement).

4. Com són els tipus de piràmides de població?

4.0. Introducció

- La piràmide de població informa de:

La composició per sexe i per edat.
L’existència de moviments migratoris.
Si s’ha produït una guerra, epidèmies o un augment de la mortalitat infantil.

- Per tant tenim informació de:

Dinàmica: augment o disminució dels habitants.
Evolució: permanències o canvis referits a edat o sexe.

- Essencialment hi ha tres tipus de format del perfil d’una piràmide de població:

Forma triangular (o de para-sol). Expansiva.
Forma ogival (o de campana). Estable.
Forma de bulb (o d’urna). Regressiva.

4.1. Piràmide triangular o de para-sol

Correspon a una població jove.
Base ampla: natalitat elevada.
Estrenyiment progressiu del tronc: mortalitat infantil és alta.
Estrenyiment del cim: mortalitat entre els adults és alta.

4.2. Piràmide d’ogiva o de campana

Correspon a una població adulta.
El cim és estret. La diferència entre la base i el tronc és poc apreciable.
La taxa de natalitat ha baixat.
La disminució de la mortalitat infantil repercuteix en un augment de la població adulta i gent gran.

4.3. Piràmide d’urna o de bulb

Correspon a una població envellida.
La base és molt estreta i la mortalitat infantil resulta poc significativa.
Hi ha una disminució notable de la mortalitat en totes les edats una elevada esperança de vida.
La població arriba fàcilment a la vellesa per això el cim és molt més ampla que en els altres dos models de la piràmide.

5. Dinàmiques i tendències de la població mundial

5.1. Com s’estudia la dinàmica de la població?

El nombre d’habitants que viuen en un lloc depèn:

Moviment natural o vegetatiu. Es calcula segons el nombre de naixements o natalitat i del nombre de defuncions o mortalitat.
Moviment migratori. Representa el desplaçament de població d’un lloc a un altre. Comprèn l’emigració (sortida) i la immigració (arribada).

5.2. Moviment natural de la població: natalitat

Nombre de naixements (nenes i nens) en un lloc concret i en un període concret (un any).

- Aspectes a tenir en compte:

Taxa de natalitat: relació matemàtica entre el nombre de naixements i la població d’un territori.
Taxa de fecunditat: relació matemàtica entre el nombre de naixements i la població femenina entre 15 i 49 anys (edat fèrtil). Com en el cas anterior, s’expressa en ‰.
Nombre mitjà de fills per dona: serveix per conèixer les opcions de reemplaçament generacional. Un valor superior a 2,1 fills per dona ho garanteix.

5.3. Moviment natural de la població: mortalitat

Nombre de defuncions en un lloc concret i en un període concret (un any).

- Aspectes a tenir en compte:

Taxa de mortalitat: relació matemàtica entre el nombre de morts i la població d’un territori (‰).
Taxa de mortalitat infantil: relaciona el nombre d’infants morts en el primer any de vida amb tots els naixements d’aquell any. S’expressa en ‰.
Esperança de vida: expressa l’edat mitjana que s’espera que visqui una persona en néixer.

5.4. Creixement natural o vegetatiu

- És la diferència entre el nombre absolut de naixements i de morts de la població d’un territori.

Taxa de creixement natural (%) = Taxa de natalitat – taxa de mortalitat

- El valor obtingut pot ser:

positiu: la població augmenta.
negatiu: la població disminueix.
zero: el valor de naixements i de defuncions és igual.

5.5. Un planeta amb dues dinàmiques demogràfiques diferents

La dinàmica de la població no és igual a tots els països, perquè varia segons el nivell de desenvolupament econòmic, social i cultural:

- als països pobres:

El creixement natural és superior a la mitjana mundial.
El nombre de naixements és molt alt i cada vegada moren menys persones.
El creixement més accelerat es produeix a l’Àfrica.
L’esperança de vida també creix.

- als països rics:

El creixement natural és inferior o molt inferior al mundial.
Progressiva disminució de les taxes de fecunditat.
Envelliment de la població.
Alta esperança de vida.

6. Els models o règims demogràfics

Per analitzar la dinàmica de la població al llarg de la història es fan servir els models o règims demogràfics.
El model de transició demogràfica explica que l’evolució de la població depèn del balanç entre la natalitat i la mortalitat.

6.1. Règim demogràfic antic

Es caracteritza pel baix creixement de la població.
La natalitat és molt alta i la mortalitat també és molt elevada, sobretot la infantil.
L’esperança de vida és molt baixa.
Fins al 1750 tots els països del món es trobaven en aquesta situació.

6.2. Règim demogràfic de transició

Es caracteritza pel fort creixement de la població i consta de dues fases:
Primera fase: La natalitat es manté elevada i la mortalitat es redueix. Es produeix una explosió demogràfica.
Segona fase: La natalitat comença a disminuir, a causa del control del nombre de naixements. També es redueix la mortalitat. S’alenteix el creixement de la població.
Els països rics van completar la transició demogràfica entre el 1750 i el 1950. Els països pobres van entrar en la primera fase entre el 1950 i el 1975.

6.3. Règim demogràfic modern

Es caracteritza per un estancament de la població.
La natalitat i la mortalitat són molt baixes.
L’esperança de vida és alta.
La reducció dràstica de la natalitat provoca un creixement natural negatiu i, per tant, es produeix una desacceleració demogràfica.

6.4. L’explosió demogràfica i el creixement desigual

- Anomenem explosió demogràfica al creixement accelerat de la població mundial en les darreres dècades.
- Algunes característiques de la distribució de la població mundial pel territori són:

Més del 90% de la humanitat viu a l’hemisferi nord.
La densitat de població és molt més gran a les regions costaneres que a l’interior.
Les concentracions de població més importants es registren a l’Àsia oriental i meridional, a l’Europa occidental i al sector nord-oriental dels Estats Units.
Amèrica del Sud i Oceania són continents escassament poblats, tot i que hi trobem grans diferències entre països i regions.

7. La població europea

7.0. Introducció

Europa és un continent petit però molt poblat.
El lleuger augment de la població europea en les últimes dècades es deu a la immigració.
La població envelleix: disminueix la natalitat i augmenta l’esperança de vida.

7.1. Volum i distribució

Europa té 738 milions d’habitants, que representen el 10% de la població mundial.
La densitat de població europea és d’uns 70 hab./km. Hi ha diferents contrastos.

- La població del continent té una distribució desigual en el territori:

Zona més densament poblada. S’estén des del sud-est d’Anglaterra fins al nord-oest d’Itàlia. També és elevada la densitat en la vall del riu Po i el litoral mediterrani.
Zona amb densitats més baixes. Països del nord d’Europa i zones de muntanya.

7.2. Dinàmica de la població europea

Creixement natural estancat o en regressió.
Taxes de fecunditat baixes.
Taxes de mortalitat més elevades.
Esperança de vida en néixer alta i que continua creixent.
Augment de les migracions.

7.3. El futur democràtic d'Europa

La majoria de països que perdran població són europeus.
L’explicació la trobem en les baixes taxes de natalitat, que no garanteixen el relleu poblacional i en l’envelliment de la població.
Amb tot, hi ha països amb dinàmiques de la població diferents.

Dinámica demográfica de los países europeos en los últimos cincuenta años

Leer más publicaciones en Calaméo

8. Les polítiques demogràfiques

8.1. Què són les polítiques demogràfiques

Són un conjunt de mesures legislatives, socials i econòmiques que adopten els estats per influir en les variables bàsiques de la població.
Les intervencions es basen principalment en els controls de la natalitat i de les migracions.

8.2. Les polítiques de natalitat

- Actualment hi ha teories oposades pel que fa al control demogràfic:

Teories que creuen que és necessari impulsar polítiques antinatalistes per frenar el boom demogràfic.
Teories que defensen incentivar la natalitat davant l’envelliment global de la població.

8.3. Polítiques de migracions

- Els moviments massius de població s’han convertit en un dels desafiaments fonamentals per a la majoria dels països de destinació.

- Per això aquest països apliquen diferents mesures: