Pàgines

Tema 6. Les ciutats de l'Europa medieval


0. Introducció
  • Les millores agrícoles i demogràfiques entre els segles XII i XIV van permetre un desenvolupament econòmic a Europa.
  • El desenvolupament econòmic va suposar el renéixer de les ciutats i de la vida urbana i l’aparició de la burgesia.
  • Les ciutats es van convertir en centre de producció artesanal i d’intercanvi de productes.
  • Els monarques van poder consolidar sobre la noblesa el seu poder gràcies al creixement de la burgesia.
  • La Pesta Negra, que es va expandir per Europa a partir de 1348, va causar una crisi econòmica, demogràfica i social general.


1. Per què van créixer les ciutats?

1.1. El final de les grans invasions
  • Es van acabar les invasions normandes amb la conquesta d'Anglaterra.
  • Els pactes entre els senyors feudals (Treva de Déu) per mantenir una certa seguretat en els camins i limitar els efectes de les guerres van permetre recuperar la circulació de persones i mercaderies a l'Europa occidental.

1.2. L'expansió agraria
  • Innovacions tècniques => Nous mètodes de conreu i nous instruments agrícoles.
  • Utilització de molins de vent i molins d’aigua per facilitar la tasca de moldre el gra.
  • Conseqüències => augment de la productivitat i generació d'excedents que es podien vendre.

1.3. Creixement de la població
  • Increment de la producció agrícola => millora de l'alimentació => augment de la resistència a les malalties => augment de la població.
  • El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres: (a) repoblar antigues terres abandonades; (b) Talar boscos; (c) Assecar maresmes; (d) Construir dics i canals per guanyar terreny al mar.

1.4. El resurgiment del comerç i de les ciutats
  • L’increment de la producció agrària genera uns excedents.
  • Els excedents possibiliten el desenvolupament de la producció artesanal i el comerç.
  • Com a conseqüència del desenvolupament d’aquestes activitats econòmiques es revitalitzen les ciutats.



2. Les ciutats medievals

2.1. L'emplaçament urbà
  • Se situaven a prop de les principals vies de comunicació, com les antigues calçades romanes.
  • Estaven a prop de terres de conreu, recursos aquàtics, forestals o miners.
  • Estaven envoltades per muralles i l’interior era atapeït i el pla urbà molt irregular.

2.2. Com era l'espai urbà
  • Al centre de la ciutat sovint hi havia una plaça, al voltant de la qual es situaven els grans edificis.
  • La majoria de l’espai l’ocupaven els habitatges amb patis i horts.
  • També hi havia hospitals, escoles, hostals i una gran quantitat d’edificis religiosos.
  • Les cases s’agrupaven per barris, que aplegaven la població segons la procedència, la religió o l’activitat artesanal.
  • Els carrers de la ciutat eren estrets, bruts, sense empedrar i sense voreres. No hi havia clavegueram.
  • L’escassa higiene i la proliferació de puces i rates afavorien la difusió de malalties.
  • Eren freqüents els incendis a causa de l’ús de fusta en les construccions.
  • Fora de la ciutat, s’hi ubicaven ravals i monestirs.




3. Els grups socials urbans

3.1. La ciutat, un enclavament lliure
  • Les ciutats eren espais de llibertat en el món feudal, ja que tot sovint tenien cartes de privilegis que n’alliberaven els ciutadans del senyor feudal.
  • Si un serf aconseguia viure en una ciutat un any sense ser detingut pel seu senyor, passava a ser lliure.

3.2. L'aparició de la burgesia
  • La burgesia no depenia de cap senyor feudal i la seva riquesa provenia dels seus negocis.
  • L’alta burgesia estava formada pels grans comerciants i els banquers.
  • La petita burgesia estava formada pels mestres artesans i els petits comerciants.

3.3. Altres grups socials
  • A les ciutats medievals també hi vivien nobles i eclesiàstics els quals hi establien la residència.
  • També hi vivia una multitud de gent humil, com ara artesans, criats, gent sense ofici o captaires
  • Minories religioses: (a) jueus (viuen en el call); (b) Mudèjars (viuen en la moreria)

3.4. L'Església s'adapta a la vida urbana
  • Al segle XIII van aparèixer nous ordres religiosos adaptats a la vida urbana.
  • Van ser els anomenats ordes religiosos mendicants (franciscans i dominics).
  • Consideraven que el vot més important era el de la pobresa.
  • Es dedicaven a predicar i a ensenyar

3.5. El govern de les ciutats
  • Per governar les ciutats es van triar magistrats dirigits per un batlle.
  • El govern municipal va acabar en mans dels més rics, el patriciat urbà.


4. Un dia al mercat de la ciutat

  • Una funció essencial de la ciutat era ser el centre d’intercanvi, el mercat on es podrien vendre productes agrícoles i comprar manufactures que els artesans elaboraven.

4.1. Els artesans i els gremis
  • El treball artesà s’organitzava en petits tallers, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball manual.
  • Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis per protegir-se de la competència.
  • El gremi controlava qui podia treballar, quantes hores i amb quines eines.
  • També controlava els preus i la qualitat dels articles.
  • El taller estava format per: mestre, oficial i aprenent.

4.2. El mercat atreu pagesos i mercaders
  • Els nuclis urbans celebraven el mercat, al qual acudien els pagesos a vendre els productes agrícoles i el bestiar.
  • També acudien els mercaders per vendre productes que no es trobaven a la ciutat.


5. L'expansió comercial

5.1. Les grans fires
  • Les fires eren mercats periòdics on es compraven i venien grans quantitats de productes.
  • Els monarques i els governs locals, interessats en el creixement del comerç, van decretar lleis per protegir els mercaders i impulsar les fires.

5.2. Les rutes marítimes de llarga distància
  • Per a les llargues distàncies, el comerç marítim va agafar més importància que el terrestre, gràcies a la gran capacitat i velocitat dels vaixells.
  • La primera ruta marítima es va obrir al Mediterrani. S’importaven productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines.
  • Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic (Hansa). Es transportava llana, vi, pells, fusta i blat.



5.3. La circulació dels diners
  • Com a conseqüència de l’augment del comerç es va necessitar més moneda.
  • També es van desenvolupar noves tècniques financeres i bancàries, com les lletres de canvi i els finançaments a crèdit.


6. Europa a la baixa edat mitjana

6.1. La consolidació del poder reial
  • A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
  • Els monarques van veure en la burgesia el grup social que els podia oferir ajut econòmic, a canvi de protecció.
  • D’aquesta manera, els van oferir cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal.

6.2. La burgesia dona suport als monarques
  • A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.

6.3. Corts i parlaments
  • En les reunions del Consell o Cort Reial es va acceptar la presència dels representats de la burgesia.
  • Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clero i burgesos) rebien el nom de corts o parlaments.
  • En convocant-los, el rei pretenia reconèixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los aportacions en metàl·lic, els subsidis.

6.4. Època de crisi a partir del segle XIV
  • Des del principi del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària.
  • Com a resultat d’aquesta crisi la fam es va estendre arreu del continent.
  • A mitjan del segle XIV la Pesta Negra va provocar una enorme mortalitat a tot Europa.
  • Les guerres entre les monarquies europees per reforçar el seu poder van originar saqueigs, mort i destrucció.
  • El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cents Anys (1337-1453), que va enfrontar França i Anglaterra.


7. La Pesta Negra

7.1. La Pesta, una epidèmia imparable
  • Es va originar a Orient i sembla que va arribar per mitjà de naus genoveses a Occident, on es va expandir de manera imparable i fulminant.
  • Era una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es transmetia per les picades de les puces.
  • Es manifestava amb febre i problemes respiratoris i circulatoris que acabaven conferint un color negrós al cos del malalt.
  • Únicament aïllant els malalts i cremant-ne les pertinences s’aconseguia frenar l’avanç.

7.2. Conseqüències de la Pesta Negra
  • Despoblació: Entre el 30 i el 40% de la població europea va morir. Moltes terres van quedar abandonades.
  • Crisi social: Reducció en els ingressos dels senyors feudals i violentes rebel·lions dels pagesos.
  • Crisi religiosa: El fort sentiment religiós de l’època va atribuir l’epidèmia a un càstig diví que era provocat pels pecats de la població i la corrupció de l’església.




Resum del tema



Videos

Activitats

Per aprofundir:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada