0. Introducció
- Les millores agrícoles i demogràfiques entre els segles XII i XIV van permetre un desenvolupament econòmic a Europa.
- El desenvolupament econòmic va suposar el renéixer de les ciutats i de la vida urbana i l’aparició de la burgesia.
- Les ciutats es van convertir en centre de producció artesanal i d’intercanvi de productes.
- Els monarques van poder consolidar sobre la noblesa el seu poder gràcies al creixement de la burgesia.
- La Pesta Negra, que es va expandir per Europa a partir de 1348, va causar una crisi econòmica, demogràfica i social general.
1. Per què van créixer les ciutats?
1.1. El final de les grans invasions
- Es van acabar les invasions normandes amb la conquesta d'Anglaterra.
- Els pactes entre els senyors feudals (Treva de Déu) per mantenir una certa seguretat en els camins i limitar els efectes de les guerres van permetre recuperar la circulació de persones i mercaderies a l'Europa occidental.
1.2. L'expansió agraria
- Innovacions tècniques => Nous mètodes de conreu i nous instruments agrícoles.
- Utilització de molins de vent i molins d’aigua per facilitar la tasca de moldre el gra.
- Conseqüències => augment de la productivitat i generació d'excedents que es podien vendre.
1.3. Creixement de la població
- Increment de la producció agrícola => millora de l'alimentació => augment de la resistència a les malalties => augment de la població.
- El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres: (a) repoblar antigues terres abandonades; (b) Talar boscos; (c) Assecar maresmes; (d) Construir dics i canals per guanyar terreny al mar.
1.4. El resurgiment del comerç i de les ciutats
- L’increment de la producció agrària genera uns excedents.
- Els excedents possibiliten el desenvolupament de la producció artesanal i el comerç.
- Com a conseqüència del desenvolupament d’aquestes activitats econòmiques es revitalitzen les ciutats.
2. Les ciutats medievals
2.1. L'emplaçament urbà
3. Els grups socials urbans
3.3. Altres grups socials
4. Un dia al mercat de la ciutat
5. L'expansió comercial
5.2. Les rutes marítimes de llarga distància
6. Europa a la baixa edat mitjana
6.3. Corts i parlaments
7. La Pesta Negra
7.1. La Pesta, una epidèmia imparable
Resum del tema
- Se situaven a prop de les principals vies de comunicació, com les antigues calçades romanes.
- Estaven a prop de terres de conreu, recursos aquàtics, forestals o miners.
- Estaven envoltades per muralles i l’interior era atapeït i el pla urbà molt irregular.
2.2. Com era l'espai urbà
- Al centre de la ciutat sovint hi havia una plaça, al voltant de la qual es situaven els grans edificis.
- La majoria de l’espai l’ocupaven els habitatges amb patis i horts.
- També hi havia hospitals, escoles, hostals i una gran quantitat d’edificis religiosos.
- Les cases s’agrupaven per barris, que aplegaven la població segons la procedència, la religió o l’activitat artesanal.
- Els carrers de la ciutat eren estrets, bruts, sense empedrar i sense voreres. No hi havia clavegueram.
- L’escassa higiene i la proliferació de puces i rates afavorien la difusió de malalties.
- Eren freqüents els incendis a causa de l’ús de fusta en les construccions.
- Fora de la ciutat, s’hi ubicaven ravals i monestirs.
3. Els grups socials urbans
3.1. La ciutat, un enclavament lliure
- Les ciutats eren espais de llibertat en el món feudal, ja que tot sovint tenien cartes de privilegis que n’alliberaven els ciutadans del senyor feudal.
- Si un serf aconseguia viure en una ciutat un any sense ser detingut pel seu senyor, passava a ser lliure.
3.2. L'aparició de la burgesia
- La burgesia no depenia de cap senyor feudal i la seva riquesa provenia dels seus negocis.
- L’alta burgesia estava formada pels grans comerciants i els banquers.
- La petita burgesia estava formada pels mestres artesans i els petits comerciants.
- A les ciutats medievals també hi vivien nobles i eclesiàstics els quals hi establien la residència.
- També hi vivia una multitud de gent humil, com ara artesans, criats, gent sense ofici o captaires
- Minories religioses: (a) jueus (viuen en el call); (b) Mudèjars (viuen en la moreria)
3.4. L'Església s'adapta a la vida urbana
- Al segle XIII van aparèixer nous ordres religiosos adaptats a la vida urbana.
- Van ser els anomenats ordes religiosos mendicants (franciscans i dominics).
- Consideraven que el vot més important era el de la pobresa.
- Es dedicaven a predicar i a ensenyar
3.5. El govern de les ciutats
- Per governar les ciutats es van triar magistrats dirigits per un batlle.
- El govern municipal va acabar en mans dels més rics, el patriciat urbà.
4. Un dia al mercat de la ciutat
- Una funció essencial de la ciutat era ser el centre d’intercanvi, el mercat on es podrien vendre productes agrícoles i comprar manufactures que els artesans elaboraven.
4.1. Els artesans i els gremis
- El treball artesà s’organitzava en petits tallers, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball manual.
- Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis per protegir-se de la competència.
- El gremi controlava qui podia treballar, quantes hores i amb quines eines.
- També controlava els preus i la qualitat dels articles.
- El taller estava format per: mestre, oficial i aprenent.
4.2. El mercat atreu pagesos i mercaders
- Els nuclis urbans celebraven el mercat, al qual acudien els pagesos a vendre els productes agrícoles i el bestiar.
- També acudien els mercaders per vendre productes que no es trobaven a la ciutat.
5. L'expansió comercial
5.1. Les grans fires
- Les fires eren mercats periòdics on es compraven i venien grans quantitats de productes.
- Els monarques i els governs locals, interessats en el creixement del comerç, van decretar lleis per protegir els mercaders i impulsar les fires.
- Per a les llargues distàncies, el comerç marítim va agafar més importància que el terrestre, gràcies a la gran capacitat i velocitat dels vaixells.
- La primera ruta marítima es va obrir al Mediterrani. S’importaven productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines.
- Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic (Hansa). Es transportava llana, vi, pells, fusta i blat.
5.3. La circulació dels diners
- Com a conseqüència de l’augment del comerç es va necessitar més moneda.
- També es van desenvolupar noves tècniques financeres i bancàries, com les lletres de canvi i els finançaments a crèdit.
6. Europa a la baixa edat mitjana
6.1. La consolidació del poder reial
- A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
- Els monarques van veure en la burgesia el grup social que els podia oferir ajut econòmic, a canvi de protecció.
- D’aquesta manera, els van oferir cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal.
6.2. La burgesia dona suport als monarques
- A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.
- En les reunions del Consell o Cort Reial es va acceptar la presència dels representats de la burgesia.
- Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clero i burgesos) rebien el nom de corts o parlaments.
- En convocant-los, el rei pretenia reconèixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los aportacions en metàl·lic, els subsidis.
6.4. Època de crisi a partir del segle XIV
- Des del principi del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària.
- Com a resultat d’aquesta crisi la fam es va estendre arreu del continent.
- A mitjan del segle XIV la Pesta Negra va provocar una enorme mortalitat a tot Europa.
- Les guerres entre les monarquies europees per reforçar el seu poder van originar saqueigs, mort i destrucció.
- El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cents Anys (1337-1453), que va enfrontar França i Anglaterra.
7. La Pesta Negra
7.1. La Pesta, una epidèmia imparable
- Es va originar a Orient i sembla que va arribar per mitjà de naus genoveses a Occident, on es va expandir de manera imparable i fulminant.
- Era una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es transmetia per les picades de les puces.
- Es manifestava amb febre i problemes respiratoris i circulatoris que acabaven conferint un color negrós al cos del malalt.
- Únicament aïllant els malalts i cremant-ne les pertinences s’aconseguia frenar l’avanç.
7.2. Conseqüències de la Pesta Negra
- Despoblació: Entre el 30 i el 40% de la població europea va morir. Moltes terres van quedar abandonades.
- Crisi social: Reducció en els ingressos dels senyors feudals i violentes rebel·lions dels pagesos.
- Crisi religiosa: El fort sentiment religiós de l’època va atribuir l’epidèmia a un càstig diví que era provocat pels pecats de la població i la corrupció de l’església.
Resum del tema
Videos
Activitats
Per aprofundir:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada