Activitats del tema 6. Les ciutats de l'Europa medieval

Què és la rotació triennal de conreus? Quin avantatge tenia sobre la rotació biennal?

La rotació triennal de conreus era una tècnica agrària basada en la divisió de les terres de conreu en tres parts. Un terç es destinava al conreu de cereal d'hivern, un altre terç al cereal d'estiu i l'altre terç es deixava en guaret. A diferència de la rotació biennal, el conreu triennal permetia que un percentatge més alt de les terres fos productiva, ja que només deixava un terç de terra en guaret.


Explica l'evolució de la població entre els anys 500 i 1300. A què penses que es va deure el creixement?

La població europea va créixer significativament entre els anys 500 i 1300, encara que amb ritmes diferents segons els territoris. L'augment de la producció agrícola va millorar l'alimentació de la població i la va fer més resistent a les malalties, la qual cosa va produir un creixement en termes absoluts. A més a més, a partir del segle XII el creixement de la població al camp va fomentar l'emigració cap a les ciutats, que oferien unes oportunitats de vida millors, amb la qual cosa la població urbana també va créixer.


On acostumaven a situar-se les ciutats? Per què?

Les ciutats medievals solien ubicar-se a prop de les vies de comunicació principals i en zones on es pogués proveir de recursos naturals com terres fèrtils, boscos, aigua...


Com es protegia la ciutat? Com n'era l'interior?

Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles defensives, que tenien torres i fossats per poder defensar la ciutat. Presentaven diverses portes d'accés.
A l'interior de la muralla, la ciutat es desenvolupava de manera irregular, fruit d'un creixement desordenat i sense planificar. Els carrers eren estrets i els barris populosos.


Quin era l'espai urbà central? Quins edificis tenia al voltant?

L'espai urbà central era la plaça major, verdader centre econòmic i social de la ciutat. Al seu voltant es construïen els palaus senyorials de la gent més important de la ciutat, així com el principal edifici religiós i símbol de la ciutat, la catedral o l'ajuntament, on residia el govern de la ciutat.


Com s'agrupaven les cases? Quins factors portaven a a formació de barris?

La major part de l'espai urbà l'ocupaven els habitatges, però també s'ubicaven edificis religiosos, escoles i hostals.
Els diferents barris aglutinaven la població en funció de la religió (call, moreries), de la procedència o bé de l'activitat econòmica. Els artesans s'agrupaven per gremis en carrers on establien la seva casa taller, en la qual, a més a més de viure-hi, produïen i venien els seus productes.


Com eren els carrers? Quines conseqüències podia tenir la falta d'higiene?

Els carrers de la ciutat medieval eren estrets, amb un traçat tortuós, sense empedrar i sense clavegueram. La poca higiene urbana i la proliferació de rates i puces afavorien la difusió de malalties. Els incendis també eren freqüents i es propagaven amb rapidesa per l'abundància de fusta en les construccions i la proximitat de les construccions


Què eren les cartes de privilegis?

Les cartes de privilegis eren documents atorgats pels monarques a les ciutats segons les quals els seus habitants quedaven alliberats de ser sotmesos al senyor feudal i en garantitzaven drets i llibertats.


Per què creus que els reis van donar suport a la burgesia?

Els reis van donar suport a la burgesia per limitar el poder i la força de la noblesa, ja que aquesta de vegades qüestionava el poder dels reis i amb la burgesia aquests tenien un contrapoder de la noblesa.


D’on prové el nom de burgesia? Que diferencia la burgesia de la noblesa i dels pagesos? Quins tipus de burgesia hi havia?

El nom de burgesia prové de burgès, que eren els habitants dels burgs, és a dir, les ciutats. A partir del segle XII, apareix a les ciutats un nou grup social no privilegiat, la burgesia, format per persones la riquesa de les quals provenia dels diners obtinguts dels seus negocis i que no depenien de cap senyor feudal. Així, eren diferents a la noblesa en que la seva economia no depenia de les terres i dels pagesos en que eren ciutadans lliures no depenents de cap senyor feudal.
Segons la seva riquesa, la burgesia es dividia en alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i petita burgesia, que incloïa els mestres artesans i els petits comerciants.


Qui eren els artesans d’una ciutat? On treballaven? De quina manera vivien? Quines categories d’artesans hi havia?

Els artesans eren els encarregats de la producció de manufactures. Amb ells, la ciutat medieval es va convertir en un centre econòmic on es produïen i s’intercanviaven tota mena de mercaderies.
Els artesans vivien i treballaven al mateix espai, de manera que el seu taller era al mateix temps el seu habitatge. Al taller, hi treballaven el mestre o propietari del taller, i sota les seves ordres, l’oficial i l’aprenent.


Què eren els gremis? Per a què servien?

Els gremis eren agrupacions d’artesans que desenvolupaven un mateix ofici. Estaven estructurats de forma jeràrquica, i hi havia tres categories: aprenents, oficials i mestres artesans.
El gremi establia una sèrie de normes: ningú no podia desenvolupar el seu ofici en una ciutat sense el permís del gremi i tots els mestres artesans havien de treballar les mateixes hores i utilitzar el mateix tipus d’eines. També es controlava la qualitat dels articles i el preu final d’aquests. Les normes dels gremis els servien per protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs i per garantir el bon funcionament de la producció.


Què eren les fires? Quines eren les més importants? Com les impulsaven els monarques o senyors locals?

Les fires eren mercats extraordinaris que reunien els habitants de tota la comarca i els seus voltants.
Les fires més importants i famoses van ser les de Xampany (França).
Els  monarques i els governs locals, interessats en el creixement del comerç van decretar lleis per protegir els mercaders i impulsar les fires.


Quin mitjà de transport era el més eficaç per al comerç de llarga distància? Quines rutes eren les més importants?

El mitjà de transport més eficaç per a les llargues distàncies era el marítim, a causa de la capacitat més gran i la velocitat dels vaixells.
La primera gran ruta comercial es va obrir al Mediterrani i unia ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València amb els ports del Pròxim Orient i l’Imperi bizantí.
Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic (la Hansa), que anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als del mar Bàltic.


Explica de quina manera els monarques van aconseguir més poder amb el suport de la burgesia.

Els monarques van veure en la burgesia, cada vegada més rica, el grup que els podia oferir ajuda econòmica a canvi de protecció i privilegis. Així, els monarques van oferir als burgesos cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, monopolis comercials i permisos per obrir mercats i circular per tot el regne. A canvi van obtenir re cursos econòmics que van servir per defensar i administrar el seu regne i imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.


Què eren les corts o parlaments medievals? Per què els monarques van acceptar la presència de burgesos als parlaments?

Les corts o parlaments medievals eren les reunions que celebrava el rei de forma periòdica amb els tres estaments (clero, noblesa i burgesia) amb la finalitat de governar els seus territoris i demanar aportacions monetàries.
En convocar la burgesia, estament no privilegiat, el rei pretenia reconèixer la importància d’aquest estament en la societat medieval, però, sobretot, demanar-li les aportacions en metàl·lic que necessitava per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.


Quin conflicte bèl·lic va ser el més greu? Explica’l.

El conflicte bèl·lic més important que va tenir lloc al segle XIV va ser la guerra dels Cents Anys, un conflicte que entre 1337 i el 1453 va enfrontar el regne de França i el d’Anglaterra. Les causes del conflicte es troben en els problemes successoris de la Corona francesa i les pretensions del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França, en ser un senyor feudal més fort que el mateix monarca francès.
El triomf final de Carles VII de França, que va recuperar tots els territoris en mans angleses excepte la ciutat de Calais, va significar l’enfortiment de la monarquia lligada  a un territori nacional i l’inici de la fi de la monarquia feudal.


Quins efectes demogràfics va comportar la Pesta Negra?

La Pesta negra va causar l’impacte demogràfic més gran de la història d’Occident. Es calcula que va morir entre un 30 i un 40% de la població europea, que es va reduir de 73 a 45 milions de persones.
Aquesta immensa mortalitat va provocar la despoblació de bona part de l’Europa occidental.


Quins efectes socials va tenir el despoblament provocat per la mortaldat de la pesta? Com van reaccionar els senyors? I els pagesos i les classes humils urbanes?

La mort i la despoblació provocades per la pesta va reduir els ingressos dels senyors feudals. Com que tenien menys serfs a qui cobrar, van intentar augmentar els impostos als pagesos que havien sobreviscut, els impedien abandonar les seves terres i fins i tot els cobraven drets feudals que ja estaven en desús.
Els pagesos, desesperats per la fam, la guerra i les epidèmies, es van rebel·lar violentament contra ells. També a les ciutats, el poble ras, sense feina ni diners per comprar queviures, es va aixecar contra el patriciat urbà.

Tornar al tema 6